En aquest post parlem de com recuperar l’aspecte original de la fresadora Schaublin 13. Ho farem mirant de preservar els colors i les distribucions originals i, fins a cert punt, la pintura original sempre que sigui possible.

L’estat del recobriment de la fresadora Schaublin

La màquina té un esquema de tres colors.

Hi ha un recobriment «intern» que s’utilitza per protegir els interiors no visibles: l’interior de la columna, les cares internes del davantal i la taula, etc. Aquest és un tipus de recobriment amb aspecte d’alumini i textura gruixuda. No el puc identificar amb precisió.
Hi ha un gris llis que s’utilitza al llarg de la columna principal. El recobriment no és sensible a la prova de dissolvent. És un recobriment resistent. Mostra un bon aspecte a part de la safata de recollida de ferritja, que es veu moderadament afectada per l’ús. El el gris precís és un color difícil de precisar. Segur que no és cap color RAL, segons la carta normativa de colors RAL.
També hi ha una pintura d’efecte martelé que es fa servir en el davantal, les taules, el capçal, l’armari electric, etc. També es fa servir en alguns accessoris. En moltes publicacions això es descriu com a color plata, però —si més no a la meva màquina— no és exactament un color plata pur. Té una tonalitat amb algun component verd i potser altres components terciaris. Això dóna una sensació més «sofisticada».
El color dels volants no es pot apreciar. L’ús n’ha erosionat tot rastre. S’intueix quelcom semblant al recobriment intern.

L’esquema de pintura que es farà servir

S’ha decidir refer la pintura seguint aquest camí:

La pintura de dins es tornarà a refer només en casos especials. Segur que l’interior de la màquina no caldrà tornar-lo a pintar. On sigui necessari, faré servir el mateix esmalt que en el cas dels volants.
Pel gris llis es farà servir esmalt de poliuretà 2K i pel color el proveïdor de pintura mirarà de determinar el color més semblant a l’original. Fer servir poliuretà 2K permet un recobriment resistent als productes químics i les ratllades.
Les peces de pintura martelé es pintaran amb una barreja preparada per mi mateix per a què s’acosti al color original. Faré servir un producte tipus “Hammerite”. Té una bona resistència i és fàcil d’aplicar.
Els volants es pintaran amb un acabat llis lluent tipus «Hammerite» d’un color gris clar.

L’acabat de l’esmalt martelé

La pintura martelé triada és una barreja de «gris plata» i «verde seda». Oxiron martelé. Només es va afegir una petita quantitat de verd al gris per aproximar-se al to original de Schaublin. El resultat és prou bo. Es va aplicar pintura amb pinzell. La imatge següent mostra el suport de la maneta de l’eix Z després del pintat.

També s’han pintat les altres peces que originalment tenien acabat martelé. Aquestes inclouen el davantal i les seves tapes i algunes caixes annexes com es mostra a les imatges següents.

L’esmalt de les manetes

Les manetes s’han pintat amb Oxiron lluent llis de color «gris perla». La imatge següent mostra la maneta de l’eix Z.

El to gris principal

La gent de Torrents Autocolor, que és el meu proveïdor habitual productes de pintura, van determinar el to gris principal de la màquina fent servir un mostruari extens. Es va trobar un to molt semblant, però no perfecte. Per prova-ho, van preparar una petita ampolla d’esmalt amb tapa de pinzell:

Aplicat sobre la pintura original, el resultat és molt proper com es pot veure en la següent foto:

Malauradament, la tonalitat precisa no la puc compartir perquè el proveïdor utilitza una referència interna en lloc d’una especificació de color estàndard.

Rodets de pintura, pots d’esprai i pistoles

Em vaig proposar que l’aspecte de les peces de to gris fos de qualitat tal i com són se suposa que ha de serq una màquina Schaublin :-). Tinc una bona experiència pintant amb rodets d’escuma de porus fi. Tanmateix, la pintura de PUR que faig servir ara és molt agressiva amb l’escuma i dificulta fer una bona feina amb els rodets. A l’última màquina que vaig reconstruir, vaig fer servir pots de pintura amb aerosol amb un bon resultat: no molt car, to precís i, molt còmode per aplicar i gestionar. Per tant, semblava lògic provar els pots d’esprai amb PUR. L’experiència mereix alguns comentaris.

Hi ha dos tipus de llaunes d’esprai PUR 2K: diguem-ne els premesclats i els barrejats en el moment. El meu proveïdor de pintura pot preparar ambdós tipus amb qualsevol color a demanda i amb qualsevol nivell de brillantor.

Les llaunes premesclades s’omplen amb la base de PUR, l’enduridor i un component que evita l’efecte de l’enduridor fins que es ruixa la pintura. El pot té una vida llarga en bones condicions. La pintura es va aplicar prou bé. El resultat, però, va ser inquietant. Després d’un llarg període de curat, la capa era molt sensible als agents químics i no gaire resistent a les ratllades. Fins i tot una gota d’alcohol va poder dissoldre la capa. Jo diria que va ser pitjor que l’esmalt alquídic habitual.

Els pots de barreja en el moment tenen un doble compartiment. Un conté la base PUR i l’altre conté l’enduridor. Tots dos es poden barrejar mitjançant un mecanisme que destrueix la mampara dels compartiments. Normalment s’activa el mecanisme actuant sobre el cul del pot. Això fa que aquest tipus de pots sigui fàcil de reconèixer. En aquest cas, l’experiment va tenir molt més èxit. El recobriment s’assecava més ràpid —encara que no molt ràpid—, i després del temps de curat el recobriment era molt més resistent a les ratllades i als productes químics habituals. Tanmateix, les llaunes són molt cares, el recobriment no és tan dur com sol ser un PUR barrejat a casa i la durada del pot una vegada barrejat és més curta —dura uns dies—.

La imatge següent mostra la part inferior d’un pot del darrer tipus: podeu veure el mecanisme per destruir la mampara interna i activar l’enduridor.

Després de totes aquestes proves, vaig decidir tornar a caure en el clàssic procediment de barrejar-ho jo mateix i pintar amb pistola.

Pistoles de pintura i compressor

Fa temps que vaig tenir una certa experiència utilitzant una pistola de gravetat. Vaig aplicar vernís PUR a molts dels meus mobles. El resultat va ser prou bo, però vaig aprendre que necessiten un flux d’aire important per aconseguir bons resultats. En aquesta àrea, però, les coses han millorat: la relació de transferència de les pistoles (pintura aplicada vs pintura gastada) és molt millor, parcialment per la normativa ambiental. Em vaig proposar doncs trobar una pistola de gravetat petita, de baix cabal i d’alta relació de transferència per substituir la meva vella Sata.

Després de llegir i mirar aquí i allà vaig optar per una pistola Iwata AZ4. A la primera vista, quan va arribar, es va confirmar el que deien les crítiques. No és la pistola més ben acabada ni feta amb el millor material en absolut. Vaig comprar-al amb el nas de tipus AZ1 d'1,3 mm. Malgrat la qualitat, la pistola és impressionant quan s’utilitza. A 1 bar pulveritza molt bé i fa que sigui fàcil aconseguir acabats molt bons i suaus. El consum d’aire és realment baix. Un compressor d'1 KW és absolutament suficient per abastar la pistola. Té una mida de vano de l’ordre de 10 cm, perfectament escaient per pintar màquines petites i mitjanes com les que estem acostumats a revisar. La relació de transferència és molt bona i gairebé no fa boira de pintura. Realment és recomanable.

Per a provar la pistola, he donat una nova capa de pintura a la làmpada Waldmann de la fresadora. Abans, ja l’havia fet servir per a provar el sprays de PUR. El resultat de la prova amb la pistola ha sigut molt satisfactori. Es pot veure a les següents imatges.

La pintura del cos principal

Al final, he pintat el cos principal de la fresadora. Primer la bassa de recollida de l’oli, que s’ha preparat i pintat amb un parell de capes. Després, tot el cos —inclosa la bassa— que s’ha preparat i pintat amb un parell de capes de PU 2K. Tot seguit podeu veure algunes fotos del procés.