Per alguna raó, des del principi de la restauració, vaig pensar que el canvi de marxes estava en bon estat. De fet, no el vaig revisar ni tant sols vaig buidar l’oli del càrter. Quan ha arribat el moment d’engegar… el canvi feia un desagradable soroll en certes velocitats 🤨
No hi ha res que molesti més en una màquina que les pèrdues d’oli que vessen a terra. Tot i això, hi ha moltes màquines dissenyades sense massa preocupació per aquest detall i els mecanismes lubricats a «l’oli perdut» són prou habituals. La fresadora Schaublin 13 també té alguns mecanismes que perden oli per disseny i alguns d’aquests degoten al terra… un disseny pobre en la meva opinió.
El següent pas en la reparació de la SV13 ha estat acabar el capçal horitzontal i muntar-lo definitivament en les seves guies. Mancàven alguns treballs per fer: acabar l’ajustat de les guies, netejar i relubricar el mecanisme del cargol de desplaçament, fer els acabats cosmètics i relubricar els coixinets de l’eix portaeines.
En aquest post s’explica com es va comprovar el carro longitudinal i com es va refer les seves guies.
En el camí de renova la Schaublin 13, és bon moment per endreçar el suport de la làmpada i la seva connexió. La làmpada es fixa en el lateral de la màquina i, a l’interior, una caixeta de connexions fóra molt desitjable. He fet una caixa a mida de planxa de ferro.
A la bomba de l’oli de la fresadora Schaublin 13 li cal un manteniment. Ara que el diposit d’oli és buit i és fàcil de treure és un bon moment.
Al anar restaurant la fresadora Scahublin 13, també aprofitem per canviar les tòriques més importants. Els plànols originals les referencien d’una forma críptica. Finalemnt trobem la relació entre les referències i les mides.
Cal canviar l’espiell del nivell d’oli de la Schaublin 13. L’original estava molt brut, gairebé opac pels anys de servei i es va escantonar al treure’l. Amb quins materials com hi fem les marques?
