Per alguna raó, des del principi de la restauració, vaig pensar que el canvi de marxes estava en bon estat. De fet, no el vaig revisar ni tant sols vaig buidar l’oli del càrter. Quan ha arribat el moment d’engegar… el canvi feia un desagradable soroll en certes velocitats 🤨
No hi ha res que molesti més en una màquina que les pèrdues d’oli que vessen a terra. Tot i això, hi ha moltes màquines dissenyades sense massa preocupació per aquest detall i els mecanismes lubricats a «l’oli perdut» són prou habituals. La fresadora Schaublin 13 també té alguns mecanismes que perden oli per disseny i alguns d’aquests degoten al terra… un disseny pobre en la meva opinió.
En aquest post s’explica com es va comprovar el carro longitudinal i com es va refer les seves guies.
Cal canviar l’espiell del nivell d’oli de la Schaublin 13. L’original estava molt brut, gairebé opac pels anys de servei i es va escantonar al treure’l. Amb quins materials com hi fem les marques?
Les màquines de cosir antigues són una joia: robustes, elegants, efectives i útils. Reconstruir-les, però, no és senzill. Els cargols que usen, particularment, són fabricats a mida seguint normes antigues o simplement segons el fabricant decidia. Aquesta nota és una petita història sobre un cargol d’una màquina Singer.
Per diverses raons, necessitava fer uns forats de diàmetres no convencionals en uns eixos. Al taller hi ha un utillatge universal Reglus per aquest tipus de feines, però no hi havia les guies de la mida escaient. Aquest article explica com es van fer unes guies de foradar a mida per l’utillatge Reglus.
