El següent pas en la reparació de la SV13 ha estat acabar el capçal horitzontal i muntar-lo definitivament en les seves guies. Mancàven alguns treballs per fer: acabar l’ajustat de les guies, netejar i relubricar el mecanisme del cargol de desplaçament, fer els acabats cosmètics i relubricar els coixinets de l’eix portaeines.
En aquest post parlem de com recuperar l’aspecte original de la fresadora Schaublin 13. Ho farem mirant de preservar els colors i les distribucions originals i, fins a cert punt, la pintura original sempre que sigui possible.
L’estat del recobriment de la fresadora Schaublin La màquina té un esquema de tres colors.
Hi ha un recobriment «intern» que s’utilitza per protegir els interiors no visibles: l’interior de la columna, les cares internes del davantal i la taula, etc.
El treball amb la serra mecànica avança lentament. La serra es va desmuntar completament i es va netejar. Estava realment bruta, plena de ferritja i greix antic. Per mostrar-ne l’estat, només cal veure el dipòsit de líquid refrigerant absolutament ple de ferritja. L’últim propietari no n’hauria d’estar gaire orgullós…
El dipòsit de líquid refrigerant de la serra extremadament brut Després de desmuntar-la, l’estat general observat és prou bo per a una serra de potser 50 o 60 anys.
Entre altres feines de restauració, una feina fonamental en el torn Leinen és l’acabat estètic. El procés de restauració estètic és laboriós si es vol un acabat durable, fidel i de primera qualitat. Essencialment comporta les següents tasques:
- Neteja, desoxidat i polit de les superfícies descobertes: manetes, volants, superfícies lluents, etc.
- Preparat i repintat de les superfícies pintades originals.
Comencem per restaurar el contrapunt, que sembla estar en prou bon estat. El contrapunt no és habitual atès que està construït de manera que en qualsevol posició s’arrepenja totalment en el suport. És una construcció típica d’algunes màquines de precisió. La fixació del contrapunt a la bancada es fa usant una palanca que actua sobre una excèntrica. La fixació de l’eix usa dues mitges llunes clàssiques. La L’ajustat entre el suport i l’eix és molt bo, especialment en l’inici.
Restauració de l’escairadora S250 L’escairadora S250 va ser comprada pràcticament per desballestar a l’empresa de maquinària per a la fusta Miquel Martínez. El tracte va ser molt cordial i en cap cas vàren amagar l’estat real de la màquina. Va ser transportada i descarregada per ells mateixos amablement. La màquina és una serra de disc escairadora de tipus “contractor’s cabinet saw”. Està formada per un armari de planxa soldada que suporta la taula de treball, de fosa mecanitzada.