Aquest estiu ens hem dedicat a fer una taula extensible per un menjador. La taula, principalment de roure americà, s’obre pel mig per poder-hi afegir un postís que l’allarga uns 50 cm.
La taula es volia de dimensionas generoses, especialment pel que fa a l’ample. Es va decidir un ample de 100 cm i una llargada que guardés la raó àuria, o sia de 161,8 cm. El resultat és una taula molt còmoda per l’espai que resta al centre i d’una elegància en la forma prou notable.
Tot ha começat per trossejar els taulons per a preparar els peus i l’estructura de suport. La fusta era una resta d’un projecte anterior i venia ben justa. Ha fet falta afinar el trossejat per reduir al màxim les minves.
Les potes i els travessers s’han treballat a la serra i la traucadora fins a tenir les metxes i els traus desbastats. Després s’han ajustat a ma amb guilleume i raspa. El resultat es veu a les següents fotos:
Els montants i travessers s’han mecanitzat per poder collar el tauler i també les extensions que suportaran les guies. A continuació s’ha encolat i muntat tota l’estructura i les potes deprés de presentar-la. Cal fer notar que el montant llarg està tallat pel mig, atès que és pel centre per on s’estira la taula.
Tot seguit ha sigut el torn de fixar les guies de boles. Són guies de Thomas Regout, de dimensions generoses i que es fan servir per camperitzar vehicles. Les guies tenen toleràncies molt ajustades i s’han de muntar amb certa precissió per garantir que llisquin suaus.
La majoria de peces són cargolades per que la taula cal que es pugui desmuntar i traslladar amb un ascensor petit.
Per fer el tauler s’encolen a canto un seguit de posts cantellejades amb cura i desgruixades a la mateixa mida. Entre post i post s’hi afegeixen ànimes que ajuden a centrar les taules i fan més resistent la unió. Per encolar es fa servir un conjunt de serjants de biga convenientment alineats. És una operació delicada: cal anar a la idea encolant i la pressió dels serjants ha de ser l’apropiada per que les juntes facin contacte i la post no es doblegui.
Notin-se les ànimes en els cantells de les posts. Al mig no hi ha
ànima per poder tallar el tauler en dues meitats. El tauler encolat vist de sota. La cola regalima
lleugerament i es veu com se suporten sobre la ballesta
dels serjants protegida de la cola amb un plàstic. Vista superior del tauler encolat. Es veuen els
serjants que prémen les posts.
Acabar el tauler és laboriós. Primer cal refondre’l amb el ribot o el garlopí i després acabar de planejar-lo amb la polidora de banda i l’ajuda dels regles. El resultat és un tauler perfectament pla.
Deprés cal escairar-lo i tallar-lo per la meitat. Aquesta operació es va fer a ca el bon amic Joan Ramon, que té una escairadora prou gran per encabir un tauler així sense patir. El resultat és el que es veu a continuació.
Tot seguit es preparen els cantos de bossé, una fusta tropical molt llisa de color ataronjat marró amb porus prou fi i molt bon acabat. El bossé és una de les fustes que recorden la caoba de Cuba. A vegades es coneix com a cedre per la olor que després al tallar-la, però no te cap relació ni similitud amb el vertader cedre. El contrast entre el roure americà i el bossé és elegant i agradable. Les vores del tauler s’hi apliquen encolades amb ànima i sense motllurar. La forma final s’hi donarà després sobre la peça sencera.
Fulla del tauler amb la vora de bossé encolada encara per motllurar
El canto es motllura amb la serra. No es vol una motllura complicada, només un aprimat per oferir més sensació de lleugeresa a la taula. Es passa per la serra de disc amb un utillarge per subjectar-la que llisca per les guies de la taula. Després s’acaba d’arrodonir a ma amb el ribot de testes i es matisa amb paper de vidre.
Utillatge per motllurar muntat sobre la taula de la serra. Noti’s la inclinació de la serra i els traus de guiat sobre la taula
El tauler amb el canto motllurat Detall de la motllura Vista general del tauler amb la motllura aplicada
Per acabar el tauler es marquen els punts on s’ha de collar a l’estructura i s’hi instal·la un tac (insert) roscat. Aquests elements, quan són de qualitat, permeten unions cargolades de bona resistència en fusta. Els tacs de Rampa són excel·lents. Els fils del cargols son molt ben perfilats i no estellen gens la fusta si s’apliquen seguint les seves instruccions. El resultat és una unió desmuntable de gran resistència. En l’aplicació dels tacs és molt important que entrin ben perpendiculars, si cal paga la pena fer servir una guia per assegurar-ho.
Detall d’un tac Rampa collat al tauler
Guia per foradar a escaire. Imprescindible pels tacs si es forada a ma
El tauler és a punt. També s’ha fet un postís per inserir al mig de la taula quan les dues fulles s’obren. Permet estendre la taula per dues persones més. Com la taula s’obre pel centre i les potes se separen, mai ningú té cap pota al mig de les cames.
Per desar el postís, es fa un calaix central que queda a la vista quan s’obre la taula i queda amagat per l’estructura.
Calaix per desar el postís
Amb tot a punt, només cal l’acabar de la fusta. Es poleix fi i s’aplica oli, ja que es volia una acabat amb porus obert i que deixés la textura natural de la fusta. Fem servir un oli específic que té millors propietats per a una taula de menjador. Es tracta de l’oli Livos Kunos-243, que específic per taulells de cuina. S’aplica amb un drap i s’eixuga al cap de minuts. S’en fan dues o tres mans i es poleix amb draps eixuts i fregant intensament. Llavors adquirex una lluïsor molt difusa i sedosa.
Taula estesa amb el postís encara per tractar amb oli
Acabats de la part de sota del tauler. S’hi veuen els tacs Rampa i els reforços.
Detall dels pius posicionadors de les fulles del tauler
Ja només falta transportar la taula i muntar-la a lloc. Esperem que càpiga al petit ascensor!
Muntant la taula a lloc Taula parada i a punt de sopar
