En aquest post s’explica com es va comprovar el carro longitudinal i com es va refer les seves guies.

Anàlisi del desgast

La primera inspecció ocular del carro va evidenciar que no hi havia un desgast excessiu. La majoria de plans mostraven les marques del rectificat d’una forma consistent com es pot veure a la següent foto:

Aquesta textura de rectificat és d’allò més interessant. Sembla que substitueix les superfícies rasquetejades en molta màquinària de qualitat després dels anys 70 del segle anterior. En una conversa amb Oriol Morató (https://www.instagram.com/mecanicadeprecisio) vam concloure que es podria tractar d’un rectificat fi seguit d’un rectificat bast que només ratlla el pla rectificat però no n’altera la geometria. En la nostra opinió, el ratllat actua de reservori d’oli i obté propietats similars a les del rasquetat. Potser algun lector té informació més detallada sobre aquest punt i pot confirmar-ho o no.

Els plans interns no són tant fàcils d’observar, però una comprovació amb els regles i la tinta blava mostra que hi ha molt poc desgast. També es va comprovar el paral·lelisme de les cares petites de l’oronella amb l’utillatge de la següent fotografia i un comparador. El resultat va mostrar un molt bon paral·lelisme.

L’última prova que es va fer va ser comprovar el paral·lelisme entre el pla de treball i els plans de la guia. Això es va fer posant el carro sobre marbre de mesura com podeu veure a la imatge següent.

Aquesta prova va concloure que el pla de treball i la guia són paral·les. També es va descobrir que el pla superior de la guia és més o menys 3μm més baixa. Això és coherent amb la inclinació preferida de la taula de treball de la fresadora: lleugerament més alta a la part frontal, per compensar la càrrega de l’utillatge que suporta.

Amb tota la informació vaig decidir ser conservador i no alterar el carro longitudinal. Si fos necessari, seria fàcil modificar el carro en el futur, ja que hi ha poca feina per desmuntar-lo.

Un altre assumpte és la part fixa en el davantal que suporten el carro. En aquest cas, una simple prova amb el regle revela un desgast significatiu a la part superior. A la part de baix hi ha el regle d’ajustat, que vaig suposar que també estava gastat porta. El patró de desgast és més pronunciat en els extrems, que és raonable.

Primer em vaig centrar en la guia superior. Inspeccionant detingudament el patró de desgast es veu més pronunciat als costats i, alhora, a la part superior del camí. El següent dibuix esbossa aquesta circumstància. En aquest dibuix, la zona ratllada en verd, mostra la zona desgastada.

Aquest patró de desgast és coherent amb els esforços del treball habitual.

Per entendre millor com es relacionen les càrregues amb el desgast, mireu el següents dibuixos.

A l’esquerra (vista frontal) el petit rectangle representa la guia fixa del carro longitudinal. El carro pròpiamnet s’ha dibuixat com un rectangle llarg. Com la càrrega sobre la taula (inclos el pes de la mateixa taula) sol estar descentrat, el desgast s’accentua en les cantonades de les guies fixes com es mostra en verd. Al dibuix de la dreta (vista lateral) hi la guia fixa de la taula + el carro + la taula. La càrrega i el pes de la taula tenen tendència a desgastar la part superior de la guia fixa, que es mostra en verd.

Resparació del desgast

Per a reparar el desgast s’ha començat rasquetant la cara superior de la guia fixa. La guia principal la dona el regle amb el blau. Cal anar amb compte a no alterar la perpendicularitat respecte l’eix Z. La comprovació d’aquesta perpendicularitat no és senzilla i per tant cal ser curós.

Una vegada la guia superior ha recuperat la planitud, ens dediquem al regle d’ajustatge de la part inferior. En aquest cas, comprovar l’ajustament és complicat. S’opta per muntar el carro i emprar una palanca per forçar un moviment de balanceig que permeti intuïr el ajustat del regle. La següent fotografia mostra el muntatge:

El comparador mesura el balanceig al final de la guia. Simulem la càrrega de la taula amb el propis pes ajudats del braç de palanca. Amb això és fàcil determinar si el regle d’ajustat té bon contacte. Es retoca fins que el balanceig mesurat està per sota de les 10µm, potser al voltant de 5 a 7 µm. Cal tenir present que amb càrregues importants també la capa d’oli es premsa.

Les cares planes de la guia estàtica no s’han modificat. La inspecció va concloure que tenien molt poc desgast. Seguint el principi conservador que ha guiat aquesta reconstrucció es va decidir no alterar-les. També cal esmentar que les cares estretes de la guia van ser rasquetades un pèl més fondes en el centre. En un post futur parlaré d’aquesta estratègia de rasquetat.

Tornem a muntar

Després d’ajustar la geometria, muntem de nou el carro i tots els annexes. Els nònius d’esquerra i dreta es van netejar completament i els rodaments es van lubricar de nou amb greix «Kluber LDS Special A» com indica el manual. Al desmuntar el nonius de l’esquerra, el fiador va apareixer trencat. Se’n va fer un de nou, del radi apropiat i amb el tremp escaient. La darrera foto ensenya el vell i el nou abans del tractament tèrmic. En un post futur explicarem com es va tornejar el radi precís sense utillatge de radis.