El següent pas en la reparació de la SV13 ha estat acabar el capçal horitzontal i muntar-lo definitivament en les seves guies. Mancàven alguns treballs per fer: acabar l’ajustat de les guies, netejar i relubricar el mecanisme del cargol de desplaçament, fer els acabats cosmètics i relubricar els coixinets de l’eix portaeines.

Ajustat precís de les guies

En una entrada anterior vaig explicar els primers passos per ajustar les guies del capçal horitzonal. Aquestes guies ere, segurament, la peça més gastada de la màquina. En cas que no s’haguessin pogut reparar amb el rasquet s’hagues hagut de reconsiderar com restaurar la màquina. Afortunadament, com s’explica en l’entrada, es va poder millorar substancialment la geometria i el capçal és ara acceptable. És el moment d’anar un pas més enllà i fer un ajustat de precissió.

Per disminuïr el moviment de rotació lateral del capçal he aplicat la mateixa tècnica que s’aprecia en la part plana de la guia: la part central està lleugerament deprimida de manera que el contacte de la part estàtica de la guia sempre es produeix en els extrems, tot evitant el basculament. Amb aquesta tècnica es pot disminuir la rotació fins el que es consideri raonable. Simultàniament, cal anar garantint l’ortogonalitat del capçal respecte la taula.

La següent foto mostra el contacte del regle d’ajustat durant el procés de rasquetat. Es pot veure que el centre comença a estar lleugerament deprimit i el contacte preferent és en els extrems.

Segueixen dues fotografies que mostren com mesurar l’ortogonalitat del capçal respecte la taula (de fet els traus de la taula). En aquest cas es fa servir un escaire de precisió alineat en els traus de la taula fent servir uns blocs patró.

La geometria aconseguida és prou bona amb una alineació millor que les 2µm en tot el recorregut.

El cargol d’avanç

El cargol d’avanç del carro horitzontal és notablement sofisticat. El moviment de gir s’imprimeix a partir d’una maneta situada sobre el carro en un eix perpendicular al cargol o, alternativament, des d’una maneta situada en el lateral del capçal també ortogonal a l’eix del cargol. Això significa que hi ha un mecanisme d’engranatges que porten els moviments de les manetes a l’eix del cargol. Són engranatges helicoidals rectificats i notablement precisos que ofereixen poc joc a tot el mecanisme. Vàrem desmuntar tot el conjunt i netejar els rodaments amb gasolina per ser després engreixats de nou amb una barreja de gasolina i greix Kluber Isoflex LDS 18 com indica el manual de servei. Una vegada evaporada la fracció de gasolina resta una capa uniforme i perfecta de greix. En el cas dels engranatges, es van engreixar amb la pasta Kluber Altemp Q NB 50, que té una naturalesa molt adhesiva i permanent.

Tot seguit hi ha lagunes fotos del conjunt. Primer el subconjunt que suporta la maneta de sobre el capçal. L’eixa acaba en un engranatge cònis espiroidal que condueix el cargol. L’engranatge helicoidal del mig, és conduït (o condueix) per l’eix de la maneta lateral.

La següent foto correspon a l’eix impusat per la maneta lateral. Aquest eix surt per cada banda del capçal i permet muntar la maneta en aquesta posició.

Els engranatges anteriors acaben servint per girar el cargol. El conjunt del cargol en una foto especejada és aquest:

D’aquesta foto, és especialment interessant aquest anell separador:

Cargolant l’interior d’aquest anell la seva longitut augmenta. Això permet desplaçar sobre l’eix del cargol l’engranatge cònic a fi i efecte d’ajustar-lo apropiadament a la seva parella amb el mínim de joc. L’espàrrec de retenció és accessible per sota de capçal encara que estigui muntat a la guia. Això permet ajustar el joc amb el capçal a lloc. A tal efecte cal una clau especial com aquesta:

Amb aquest mecanisme, el joc dels pinyons es pot deixar perfecte.

Com es lubrica el cargol?

Hi ha un punt interessant que manca entendre’l. El manual de la fresadora no esmenta en cap moment com es lubrica el cargol d’avançament. La màquina té un sistema centralitzat d’engreix, però aquest sistema no arriba al cargol. Tampoc explicita cap acció per lubricar-lo manualment tal i com fa en altres punts. Aleshores, com es lubrica aquest element?

Treballs cosmètics

Com s’ha fet amb altres parts, també es millora l’acabat del capçal horitzonatal. S’empasta i repinta adequadament restituïnt l’aspecte original. La següent fotografia mostra el capçal just després d’haver-lo repintat a pistola.

Manteniment dels rodaments de l’eix portafreses

El darrer pas ha sigut fer el manteniment dels rodaments de l’eix portafreses. Dubtàvem de com fer-ho. L’eix funcionava realment suau i amb un TIR de 2µm. Per un costat el sentit comú aconsellava no tocar-lo. Per l’altre costat, era el moment de fer el manteniment i deixar-lo en un estat conegut. Finalment, es va optar pel camí del mig. Es va extreure parcialment l’eix i el paquet de rodaments segons les instruccions del manual. Era força evident que mai no s’havien engreixat! Una vegada van ser visibles, es va injectar una quantitat de greix dissolt en gasolina, es va deixar evaporar la gasolina i i es van tornar a lloc. Diguem que es van engreixar sense extreure el greix vell.

Amb una mica més de perspectiva, potser hagués valgut la pena fer un manteniment total, amb la dificultat d’haver de desmanegar i manegar de nou els coixinets. En tot cas, si cal fer-ho més endavant, hi ha una tarda de feina desmuntar el capçal.

Després de muntar l’eix de nou, cal ajustar la precàrrega dels rodaments. El manual suggereix una precàrrega de 10µm. La qüestió està en com saber quan els rodaments de contacte angular estan en «precàrrega 0». L’estratègia seguida va consistir en anar comprovant el joc lateral en la zona del portafreses. Es va considerar que el punt de precàrrega 0 es donava quan el joc lateral era pràcticament inapreciable. A partir d’aquest punt, es va donar una precàrrega de 10µm seguint el procediment que indica el manual. Això resulta en un joc lateral inapreciable i un TIR en el con interior del portaeines menor que 2µm com s’aprecia en el següent video: