Les màquines de cosir antigues són una joia: robustes, elegants, efectives i útils. Reconstruir-les, però, no és senzill. Els cargols que usen, particularment, són fabricats a mida seguint normes antigues o simplement segons el fabricant decidia. Aquesta nota és una petita història sobre un cargol d’una màquina Singer.
Jo ja tenia una experiència prèvia en la reconstrucció d’una màquina de cosir Köhler que ens va donar un parent. A una de les frontises que subjecten la màquina al cos li faltava un cargol. Curiosament el cargol no era de cap dels estàndards habituals: ni mètric ni UNF. Llegint, vaig acabar veient que es tractava d’un cargol “Nähnorm 100” (vegeu aquesta taula) de mides. Nähnorm 100 és un estàndard antic de cargols que vàren usar els fabricants europeus.
Fa uns dies, un bon amic va venir amb la seva maquina de cosir Singer. Una màquina fantàstica que va trobar temps enrera en un contenidor de brossa :-/ i que, després d’esmerçar-hi un temps, ara és plenament operativa. Per acabar de complementar-la, va comprar un motor elèctric original però li faltava el cargol que subjecta el suport del motor al peu de la màquina de cosir. L’experiència prèvia ja em va fer sospitar que no seria un cargol estàndard. De fet, M6 hi anava balder. Una cerca a Internet aviat va descobrir que Singer dissenyava i fabricava els cargols a mida sense seguir cap norma.
Aquesta taula mostra la llarga llista de cargols especials emprats per Singer. Després d’algunes converses vàrem concloure que es tractava del cargol número 50632, amb un diàmetre de 9/32 in i 20 tpi. En alguns documents es denomina com “Motor bracket screw”.
Després d’una mica de feina al torn, es va fer un cargol d’acord amb les especificacions de Singer que, feliçment, s’ajustava perfectament. A continuació podeu veure algunes fotos de la màquina i el nou cargol.
