Restauració de l’escairadora S250

L’escairadora S250 va ser comprada pràcticament per desballestar a l’empresa de maquinària per a la fusta Miquel Martínez. El tracte va ser molt cordial i en cap cas vàren amagar l’estat real de la màquina. Va ser transportada i descarregada per ells mateixos amablement. La màquina és una serra de disc escairadora de tipus “contractor’s cabinet saw”. Està formada per un armari de planxa soldada que suporta la taula de treball, de fosa mecanitzada. La serra és inclinable i amb una capacitat de 300mm. El bloc de la serra se sosté mecànicament a la taula de treball. La màquina no és excessivament antiga però presenta signes evidents de maltractament.

Estat de la màquina

L’aspecte de la maquina en arribar és aquest:

A primera vista la màquina no presenta deficiencies majors. Una inspecció acurada després d’arribar detecta els següents problemes:

Rovell. La màquina sembla haver estat exposada a la intempèrie (confirmat pel venedor) i després sotmesa a una “neteja de cara” ràpida. S’aprecies signes d’haver estat repassada en algunes parts amb l’amoladora i el raspall d’acer (en el regle, per exemple). Tot i això presenta restes importants de rovell en el fons de les guies de la taula, la part de sota de l’armari o la part de darrera del regle.
Manca una maneta. La maneta d’inclinar la serra no hi és.
Coll de l’eix d’inclinar la serra tort. El coll cònic de l’eix d’inclinar la serra és tort. Probablement va patir un cop fort que va trencar o arrencar la maneta i torçar el coll.
Suport de la guia paralela trencat. El suport de la guia paralela té un dels suports trencats i alguns afegitons com ara l’indicador estan trencats.
Suport de darrera de la guia paralela tort. La guia paralela té un suport a la banda de darrera que s’ha torçat amb algun cop.
Motor cremat. El motor està cremat (advertit pel venedor).
Suports del carro d’escairar trencats. El carro d’escairar circula sobre una barra rodona amb uns suports. Aquests suports havien estat trencats i (mal) reparats en alguna ocasió. Un d’ells està novament trencat.
Caixa de connexions elèctrica en mal estat.

Desmuntatge

En primer lloc es procedeix al desmuntar la màquina. La màquina (que té un pes notable) es mou sota un ternal de cadenes fent-la lliscar per sobre de passamans engreixats com es veu a la imatge.

Després, usant el ternal de cadena es desmonta la taula i la caixa de la serra. La taula va collada a l’armari per sota i s’arrepenja damunt d’unes volanderes de goma que compensen les deformacions del suport sense afectar a la taula. Es diposita i es gira el conjunt sobre uns cavallets per poder separar el grup de la serra de la taula.

Es desmunta tot el grup de la serra i es netegen els visenfins, els coixinets, etc. Es treu el suport del motor i es desmunta el motor per comprovar l’estat en que es troba. Els coixinets de l’eix de la serra resulten estar molt gastats. Es desmunta l’eix de la serra i se substitueixen per uns de nous:

Recondicionat

Motor

El motor de la serra estava cremat i les corretges en mal estat. Se substitueix el motor per un nou motor ABB i les corretges per un nou parell de corretges. En les fotos següents hi podeu veure el motor antic (de fabricació italiana) i el nou ABB amb la doble politja ja muntada:

Eix de la serra

L’eix de la serra va suportat per dos coixinets de boles tancats. Els que hi ha es noten gastats al tacte i canten una mica. Es decideix substituïr-los per uns de nous. En les següents fotografies hi ha l’eix en el seu suport, l’eix desmuntat i per ultim l’eix recondicionat i amb els nous coixinets:

Barra de bloqueig

Per bloquejar l’eix quan es canvia la serra cal una barreta que s’insereix en els forats que s’observen sobre la politja de l’eix. Aquesta barreta no hi era. En fem una d’un tall de barrot d’acer suau rebaixant-la a mida al torn i donant-li tremp amb l’ajuda del bufador d’oxiacetilè. Les següents fotos mostren alguns aspectes del procés i la barra de bloqueig acabada:

Eix de la maneta d’inclinació

La maneta d’inclinar la serra actua mitjançant un eix que surt per la banda dreta de l’operador. Aquest eix té un con en un extrem i el vis-sens-fi en l’altre. La maneta és de ferro fos i no hi és. L’eix està severament tort. Possiblement un cop va trencar la maneta i va torçar l’eix. Per adreçar-lo l’escalfem puntualment al soplt i el treballem damunt l’enclusa. Una vegada adreçat a vista, sobre el torn refem el con prenent com a model el con de l’eix d’alçar la serra, que està en bones condicions. Es repassa el con fins deixar-lo immaculat i també la rosca que colla la maneta. Teniu algunes fotos d’aquest procés a continuació:

Suports del carro d’escairar

El carro d’escairar es mou sobre un barrot d’acer ajudat d’uns suports que, bàsicament, ofereixen recolzament en tres petits coixinets de boles. Els suports són de fosa i estan trencats. No sembla la primera vegada que es trenquen atès que es veuen traces de soldadures anteriors. Cal fer-ne uns de nous. És la reparació més complicada del recondicionament. Cal mesurar i definir les cotes dels suports a partir de les restes existents, una vegada traçat el plànol cal construïr el model per fondre els suports i, posteriorment mecanitzar les peces foses. Seguidament hi ha algunes fotografies de tot aquest procés. La fosa es va fer a Fonería Martínez, que s’avenen a fer sèries úniques sense cap inconvenient. En algunes apareixen els models de la maneta que mancava, que també es va haver de fondre.

Tapa de la caixa del disc

La tapa de la caixa del disc no hi era. Se’n fa una a mida de planxa:

Suports i rodes

S’afegeigen peus antivibració i unes rodes desmuntables per facilitar el seu transport. Es mecanitzen els eixos de les rodes de manera que es puguin treure quan la maquina ja està a lloc. En la foto es veu el mecanitzat a la llimadora dels plans per a la clau. La segona foto mostra els suports els peu si les rodes ja en el seu lloc.

Pintura i acabats

Finalment es decapa, treu el rovell i repinta amb imprimació el suport. També s’hi afegeixen peus antivibració i unes rodes desmuntables per facilitar el transport pel taller. L’interior es pinta amb imprimació vermella i es deixa sense capa final d’acabat. La part exterior es trccta amb més cura: s’imprima amb gris, s’empasta i poleix convenientment. Es finalitza amb dues capes d’esmalt a dos colors: blanc trencat i lila. A continuació hi ha algunes fotos del procés: primer el muntatge de la taula i després la maquina completament imprimada.