Cal canviar l’espiell del nivell d’oli de la Schaublin 13. L’original estava molt brut, gairebé opac pels anys de servei i es va escantonar al treure’l. Amb quins materials com hi fem les marques?

Aquest és l’espiell del nivell d’oli original de la Schaublin 13 (esquerra). El vidre estava molt brut pels anys de contacte amb l’oli. Calia netejar-lo. Hi varem roscar un parell de forats per extreure’l però es va escantonar.

Seria interessant fer-ne un de nou. L’original es fet de metacrilat, per tant el podem refer amb el mateix material. Només cal tornejat un bocí de planxa de metacrilat d’un gruix escaient, en aquest cas 10 mm. El reflector també el fem de metacrilat (blanc), el rosquem i l’encolem a un espàrrec amb cianocrilat.

Les línies de nivell les gravem amb una fulla de serra prou prima exactament a la mateixa posició que les originals. Ara cal omplir el gravat amb color opac. Quin tipus de material podem fer servir que resisteixi l’oli de màquina i també gasolina/gasoli que pot ser convenient fer servir esporàdicament per la neteja?

La solució és preparar un test amb una placa i diverses línies gravades que omplim amb diferents productes:

Aquests són els productes que provem:

  1. Edding 780

  2. Markal Paintstick+ Lacquer Fill-In, una pintura sòlida especifica per reomplir gravats.

  3. Edding 780 protegit amb Tipp-Ex, per comprovar si una protecció suiperficial pot ajudar.

  4. Esmalt d’ungles.

  5. Pintura de poliuretà de dos components.

La placa de test es va submergir en oli de màquina durant una setmana i en una barreja de gasoli i benzina durant una altra setmana. El resultat va ser el que segueix:

  1. El retolador Edding 780 es va dissoldre en l’oli en unes hores.
  2. La pintura sòlida de Markal va esdevenir més cremosa en uns dies però no es va dissoldre, fluir, ni perdre el color.
  3. La protecció de Tipp-ex es va dissoldre en uns dies dins de l’oli.
  4. L’esmalt d’ungles no es va alterar durant tota la prova.
  5. El poliuretà de dos components no es va alterar durant tota la prova.

Auxí doncs, l’esmalt d’ungles i el poliuretà han resulta ser els productes més resistents a les condicions. Hem triat PU 2K per omplir les línies de nivell gravades a l’espiell. Ho emplenem fent servir una xeringa i una agulla dosificadora de pas petit com es veu en el següent vídeo:

Quan la pintura és prou seca, retallem les vores amb cura mab una fulla de cutter i polim tot plegar fent servir roig de polir1 amb base aigua.

El resultat és aquest:

Per acabar muntem l’espiell a la fresadora. Hi apliquem una mínima quantitat de junta líquida (tipus silicona neutra) per garantir que la estanquitat a l’oli és correcta.


  1. El roig de polir (en anglès jewelers rouge) és un òxid de ferro mòlt molt fi que es fa servir en joieria i altres arts per les etapes finals del polit. ↩︎